Barri Antic de Cambrils: s’hi ha de seguir treballant!

L’any 2006 l’Ajuntament va presentar-se i se li va concedir una subvenció econòmicament molt important per endegar obres de millora i intervenir integralment al Barri Antic de la Vila de Cambrils. Molts recordem com des de feia alguns anys abans existia el risc real de què la imatge i la vida quotidiana dels carrers més històrics del nostre municipi anés progressivament degradant-se.

Així doncs durant un temps vam decidir concentrar part dels nostres esforços en intentar invertir les inèrcies de la zona mitjançant una política pública creada per la Generalitat que també fou innovadora i profitosa. El ritme de transformació fou molt important durant quatre anys, durant els quals per mi va resultar un autèntic honor coordinar i responsabilitzar-me dels avenços que anàvem assolint pas a pas, i per la mateixa dimensió de l’actuació posteriorment es van haver de demanar pròrrogues durant els anys 2011 i 2012, i entrar encara en un altre període d’excepcionalitat fins acabar l’any 2015.

Avui en dia moltes de les iniciatives proposades durant aquella època poden ser avaluades molt positivament, però tampoc és aquest motiu suficient per deixar de realitzar autocrítica i demanar continuïtat en les intervencions en un futur immediat. Les actuacions en barris antics com el de Cambrils no poden tenir doncs una data d’inici i una altra de caducitat, sinó que haurien de ser coherents i sostenibles en el temps, i és per això que avui demanaria que l’administració local seguís prenent les seves decisions al respecte tot escoltant els veïns i seguint utilitzant de la millor manera possible les eines creades de participació ciutadana, de la mateixa manera que s’ha de reconèixer que en l’àmbit de la promoció econòmica, i més concretament en l’aspecte del foment de l’obertura de comerços i establiments de restauració i hoteleria a la zona, ens hem quedat curts, i podríem fer encara més tot adaptant la normativa general a la casuística urbanística amb la que ens trobem, com s’ha pogut fer en altres localitats.

Si algú em demanés un desig per poder acabar la crònica d’aquest període seria, en definitiva, que es busquessin uns usos adequats i ben profitosos per la comunitat dels dos equipaments públics que s’hi van dissenyar expressament, com són la Torre del Llimó i el Forn del Tallero, però aquí també haurem d’esperar un temps prudent per fer-ne l’avaluació justa després d’haver-ne canviat en diferents ocasions la seva finalitat.

I no gaire més tard des del punt de vista de l’NMC que represento caldria prendre la iniciativa d’embellir i restringir la circulació al carrer de l’Hospital, per donar un real sentit a la resta de peatonalitzacions iniciades en el seu moment al seu voltant.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*